Itinerari

Josep Vigo

a. Des de Setcases prendrem la carretera que puja a l’estació d’esquí de Vallter i que inicialment segueix la vall de Carlat. Aquí hi ha pastures, avellanoses... ;al vessant dret, una extensa avetosa...; i al riberal mateix uns prats de dall de muntanya que fins fa pocs anys eren molt ufanosos i rics i que ara, amb el canvi d’explotació, s’han banalitzat i empobrit. Encara s’hi podran veure, suposo, plantes ben típiques (Trisetum flavescens, Trollius europaeus, Polygonum bistoria, Crepis pyrenaica, Heracleum pyrenaicum....).

b. Aparcarem els autos cap al tram final de la carretera (uns 2.000 m s.m.) i seguirem el camí que va al refugi del CEC. En aquest tram es podran veure:

•  Formacions de bàlec (Genista europaea subsp. balansae) força monòtones, als baixos vessants secs.
•  Pastures calcigades, en el camí mateix i vora el xalet, amb Poa supina, Taraxacum dissectum (xicoia)... i algunes plantes ruderals comunes.
•  Fragments de formacions megafòrbiques amb Peucedanum ostruthium (salsufragi), Geranium sylvaticum, Adenostyles alliariae...
•  Pastures de pèl caní (Nardus stricta), amb Trifiolium alpinum (regalèssia), etc.
•  Bosc de pi negre (Pinus uncinata) amb neret (Rhododendron ferrugineum)...
•  Clapes de matollar de boixerola (Arctostaphylos uva-ursi).
• A banda de vegetació fontinal amb Saxifraga aquatica, sòls erosionats amb Sesamoides interrupta... i moltes espècies de muntanya encara florides.

c. Més amunt del xalet, i arrecerant-nos als caients freds del Gra de Fajol, apareixeran altres comunitats alpines. Sobretot:

•  Pastures de festuca nana (Festuca airoides), amb Gentiana alpina, Phyteuma hemispharicum, Erigeron aragonensis...
•  Vegetació de roca, amb Saxifraga pubescens, Primula latifolia (violer de Sant Josep)....
•  Landes d’herba pedrera (Loiseleuria procumbens), en els rasos inhòspits (ventejats i amb innivació feble o discontínua).
•  Comunitats de salzes nans (sobretot Salix herbacea) i de Sedum candollei, propis de diferents menes de congesteres.
•  Petites surgències amb comunitats de molses, Saxifraga stellaris i altres petites plantes vasculars.
•  Algunes tarteres amb Senecio leucophyllus (herba blanca) i altres diverses plantes especialistes d’aquests hàbitats.
•  Pastures de Carex curvula, als indrets llargament innivats i frescals.

d. Si tinguéssim temps i humor d’enfilar-nos al coll de la Marrana, trobaríem altres menes de plantes i de vegetació, incloent-hi comunitats calcícoles.